sábado, 25 de febrero de 2012

Valoració personal de la casa ideal: The House of Tranquility.

Com ja vaig dir a la meva presentació aquest treball va començar i acabar de forma diferent. Fins hi tot, al transcurs del seu desenvolupament, hem van vindre idees noves que vaig introduir encara que hagués de canviar algunes coses.
Vaig començar pensant en on m'agradaria viure i vaig decidir que Londres, amb una casa d'època mig de fusta mig de maó però com aquestes cases ja estaven inventades i no eren gents innovadores ho vaig deixar córrer per passar a una altre cosa. Em vaig decantar més per un lloc tranquil i pacific que no estigues ni a plena ciutat però tampoc incomunicat. Finalment se'm va ocorre de basar-me en una illa de Hawai, on les cases estan sobre el mar.



Després de situar la casa amb el seu clima i tot, vaig passar a la seva formació que em va costar, perquè tenia tantes idees que no parava de canviar coses i no ho acabava de deixar clar. Així que vaig unir tantes idees com vaig poder hi hem va quedar una casa sobre el mar amb tres plantes. La principal, la sota l'aigua i la cúpula (barrejant totes les idees que giraven en torn a cel, mar i terra). A l'hora d'escollir un material per recrear la seva formació al principi vaig utilitzar la tinta com recomanaven el professors, però com no em va agradar com va quedar vaig passar a l'aquarel·la que deixava molt més per admirar (a part, també, vaig fer una maqueta amb cartolina de la planta 1 i 2 per denotar els material exteriors que inclourien les parets, finestres, portes...). La distribució interior com exterior las vaig fer tal i com a mi m'agradaven, és a dir, que no i vaig tindre gaire inconvenient.







Finalment, com a projecte final, no em va costar gaire de decidir que volia fer. Un petit conte amb còmic/il·lustració final i portada que vaig desenvolupar amb gaire facilitat. Al principi ho vaig deixar massa simple i no em va acabar agradant, així que vaig comprar més cartolina, uns separadors, cola... i vaig fer una tapa amb sinopsis incloent, a més a més, les aquarel·les que vaig fer per a la casa ideal.

Conclusió: Encara que al principi anés de puntetes i em costés trobar el punt de partida per desenvolupar el treball, al final em vaig deixar anar per construir la casa dels meus somnis i amb aquesta excusa, vaig desenvolupar amb gracia un petit conte de tema psicològic (cosa que mai havia provat a fer).

Ressenyes de la sortida a la fundació Miró.

Ressenye 1

Títol: Músiques del cos.

Músics: C. Montier (utilització d' objectes + veu) i David Almazo (guitarra i taula de mescles).

1r Part: Interaccionen amb diferents instruments (guitarra, percussió de fons, panell de mescles, batera, pandereta...) gravant-los per que sonin tots junts amb la fi de que soni com a una cançó. Utilitzen també un vídeo on les imatges reaccionen amb els instruments que sonen. A vegades improvisen amb cinta adhesiva, un ratllador de formatge, un raspall... Comencen a interaccionar amb el cos i objectes quotidians.

2n Part: En Montier comença a cantar una cançó amb teclat (“Ordinary Pain”) però de broma l'Almazo, amb l'ajuda d'uns programes (l'ableton live i el max) a contorsionat la seva veu i el so del teclat per que pugi, baixi, soni mes o menys agut...
Poc després també han utilitzat una base de sons electrònics i han encès una càmera on es podia visualitzar des de la pantalla gran, han fet sortir a tres companys i els han fet ballar al so de la música.

3r Part: Amb la càmera s'ha gravat i interactuat amb el públic per convinar cada un dels son que ens feien fer.

-Conclusió: Tot pot sonar.

-Informació extra: Utilitzen els comandaments i la càmera de la xbox.


Ressenye 2

Títol de la expo: Natura morta del sabatot (En francès: Nature morte au vieux soulier).

Nom de l'autor: Joan Miró.

Data o període: El 24 de gener i el 29 de maig de 1937.

Estil:
Surrealista.

Descripció objectiva, denotació ( TECNICA, MATERIALS, MIDES, DURADA ....): Destaca l'ús del color, que s'allunya de la representació realista. L'incendi de colors destrueix i recompon els objectes. Una il·luminació dura sembla venir del davant de la tela, però els seu focus és imprecís o més aviat mòbil i bellugadís com les flames d'un incendi. D'aquesta manera, l'incendi que circularia davant la tela, projectant la seva llum i les seves ombres sobre el quadre, propagant les seves flames als objectes de la natura morta, aquest incendi no tindria altre focus que l'ull del pintor, o el de l'espectador.

Descripció subjectiva, connotació ( SIGNIFICATS , IDEES): El quadre presenta els elements més banals per formar una natura morta: en una taula, una ampolla, una forquilla clavada en una poma, un rosegó de pa i un sabatot. Aquests elements, deliberadament humils i simbòlics, es mostren dins una visió apocalíptica, un paisatge alterat, estripat, en flames, transposició a la pintura d'un món embogit o d'una Espanya martiritzada.
En aquesta obra Miró aconsegueix una relació entre la sabata i la resta dels elements col·locats damunt la taula, l'ampolla, una poma amb una forquilla clavada, i un rosegó de pa. En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una màxima agressivitat ja que són tons àcids i violents. La pintura en aquest quadre no és plana com en obres anteriors sinó que perfila i dóna dimensió a les formes dels objectes.

Dibuix esquemàtic o esbós:






Opinió personal: He escollit aquesta obra de Joan Miró perquè a sigut la que més m'ha expressat, no pas con la resta d'obres exposades, ja que, només hi veia línies i cossos de dones deformes que no m'atreien/deien gents. Els colors de la pintura han sigut la causa de que m'apropes a mirar, ja que son molt vistosos. La composició dels objectes també em van agradar molt, deia molt de l'autor.

Context històric artístic: Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola Miró estava passant una temporada a la seva masia de Mont-Roig del Camp. Miró va marxar a França. El 16 de desembre de 1936 va arribar a París amb la seva esposa Pilar i la petita Maria Dolors. Van viure en un espai vital molt reduït i amb absència total d'un lloc on treballar. En aquella època Miró no podia fer res més que recollir idees i anotar-les als seus carnets. Per exercitar-se en el dibuix, Miró, tal i com ja havia fet l'any 1920 quan arribà a París, es va apuntar a classe de l'acadèmia de la Grande Chaumière.
El pintor,encara sense taller ni apartament, va començar a treballar a l'entressol de la galeria Pierre, i va trigar cinc mesos, de gener a maig de 1937, en produïr un dels quadres més estranys i més importants de la seva obra, La natura morta del sabatot, una pintura a l'oli on va expressar la seva angúnia per la situació espanyola. L'obra de Miró plasma fins a quin punt comparteix la prova que travessa el seu país i quin partit pren. L'artista preveu, anuncia i pinta amb molt detall l'escalada del mal, la invasió dels monstres, la regressió metamòrfica de la figura humana.

Biografia de l'artista: Joan Miró i Ferrà  va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893 i morir a Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983. Era un  pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. En la seva obra va reflectir el seu interès en el subconscient, en el "infantil" i al seu país. Al principi va mostrar fortes influències  fauves, cubistes i expressionistes,passant a una pintura plana amb cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadre “La Masia” de l'any 1920. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada de 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, en les seves pròpies paraules de "matar-los, assassinar-los o violar-los", per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar a les seves exigències i a la seva estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistes.
Un dels seus grans projectes va ser la creació el 1975, de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, i amb un gran fons d'obres donades per l'autor. Altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca, el Museu Reina Sofia de Madrid, el Centre Pompidou de París (Musée National d'Art Moderne) i el MOMA de Nova York.