Artistes audiovisuals i el Vídioart.

• Què és el vídioart? 

El Vídeo art és un moviment artístic, sorgit als Estats Units i Europa cap1963, vivint el seu apogeu en els anys seixanta i setanta, tot i que encara manté la seva vigència. Experimentar les diferents tendències de l'època, com fluxus, l'art conceptual, les performances o el minimalisme.
És una de les tendències artístiques que van sorgir al fil de la consolidació dels mitjans de comunicació de masses, i que pretenien explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiques d'aquests mitjans. S'usen mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. En ell s'utilitza informació de vídeo o àudio (no confondre amb la televisió o el cinema experimental). Una de les diferències entre el videoart i el cinema és que el videoart no necessàriament compleix amb les convencions del cinema, ja que pot no emprar actors o diàlegs, no tenir una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les 

pel · lícules com entreteniment .  

Gary Hill
Escultor de professió, Gary Hill va començar a utilitzar el vídeo al 1973 i, des de llavors, ha produït una important obra que inclou vídeo monocanal i videoinstal · lacions entre les quals es troben algunes de les peces més significatives en aquest camp. Hill és un artista contemporani on el seu treball explora la relació entre paraules i imatges electròniques-investigació que ha dominatl'art en vídeo durant l'última dècada-.
Les seves obres ofereixen forts pronunciaments sobre consideracions poètiques i filosòfiques. El treball de Hill es caracteritza pel seu rigor experimental, precisió conceptual i pels seus enginyosos girs de descobriment. 

• L'obra d'aquest artista "imagenes de luz", ha estat també objecte d'exposicions individuals iretrospectives dutes a terme a The American Center, París, en el MuseuWhitney d'Art Americà, Nova York, en la Segona Setmana Internacional de Vídeo, St Gervais, Ginebra, en el Museu d'Art Modern de Villenueve d'Ascq, França, i al Museu d'Art Modern de Nova York. 
  
  
  
  
  
  
  
  

Stan Douglas

Stan Douglas és un dels grans fotògrafs actuals amb obres en els principalsmuseus del món. Educat al Emily Carr College of Art de Vancouver, ciutat on va néixer i resideix, Douglas va començar a exposar els seus treballs fora del seu país finals dels anys vuitanta. Des de llavors ha realitzat nombrosesexposicions individuals en museus i centres d'art contemporani (Basilea, Berlín, Chicago, Ginebra, Hannover, Londres, Los Angeles, Madrid, NovaYork, París, Salzburg, Toronto, Vancouver ...), així com en alguns delsprincipals esdeveniments artístics recents, com les biennals de Xangai 2004,Sao Paulo 2002, Venècia 2001 o Istanbul 2001, així com la 11 Documenta deKassel 2001.  

• El treball que es presenta en aquesta ocasió, va ser realitzat a la ciutat deDetroit i els seus voltants a finals de la dècada dels noranta. Està compost per una sèrie de 31 fotografies en les que es mostren aspectes d'una ciutat en decadència, com edificis públics i privats abandonats, fàbriques en ruïnes obarris residencials devastats, imatges amb les quals Douglas compte la progressiva ruïna d'una ciutat que ha patit alguna cosa més que un procésexemplar de desindustrialització i emigració dels seus habitants: una mostrares esperançadora del possible futur de moltes altres ciutats.  

Mattew Barney

És un artista i realitzador de vídeos nord-americà. Dins de les seves obres hi ha la pentalogia del Cicle Cremaster.
Ha explorat la transcendència de les limitacions físiques en l'art multimediàticque comprèn pel · lícules, instal · lacions de vídeos, escultura, fotografia idibuix. En les seves primeres exhibicions presentar instal · lacionsesculturals que incloïen vídeos d'ell mateix interactuat amb diversos objectesi exercint proeses físiques com escalar el cielorraso suspès de cablesd'acer. Les instal · lacions de vídeos inclouen imatges que es contraposenen significat i que, amb interiors carregats de decorats complexos,motocicletes i actuacions en viu. En els seus treballs també reflecteix el seuinterès per l'anatomia representant éssers inexistents. 

• El 1994 Barney va començar a treballar en el seu cicle èpic Cremaster, un projecte fílmic dividit en cinc parts sense ordre especificat, el qual ésacompanyat d'escultures, fotografies i dibuixos interrelacionats.
  Un treball anterior a Cremaster va ser el vídeo Field Dressing el 1989, on jahavia bolcat el que més tard desenvoluparia en el seu treball actual.
  El conjunt de films estan integrats per una barreja d'autobiografia, història,mitologia i un univers molt íntim on les imatges i els símbols estaninterconnectats entre si. Barney també va participar activament en el desenvolupament de personatges tan variats com enigmàtics: un mag, HarryHoudini i un reconegut assassí: Gary Gilmore, entre d'altres.
  
  
  
  
  
  

Tacita Dean

-Tacita Dean (born 1965) in Canterbury, England. She's a visual artist.
From 1985-1988 she attended the Art School in Falmouth. She had a scholarship from the Greek government to the Supreme School of Fine Arts in Athens (1989 - 1990). In the period 1990 - 1992 she attended the SladeSchool of Fine Arts in London. In Itially trained as a painter, but later dedicated to video, for which work she is initially.


Dean’s interest in the cinematic also extends to her work in other media. The Russian Ending 2001 borrows its title from the early Danish cinema tradition of making two alternative endings for a film: one happy for the American market and one tragic for the Russian market. 


She uses a variety of mediaincluding drawing, photography and sound. She has also published several books; these issuses complement the visual work. Her most recent work does not include comments, but some of her texts are part of the video. She's one of theYoung British Artists.


The lattest Tacita Dean's work is a silent movie eleven minutes long, thatshe wanted to call "Film", which immerses the viewer in a series of "real life images" such as trees, waterfalls, fruits and buildings , which can be viewed in a vertical projection of large proportions in the turbine hall of Tate Modern in London.