domingo, 23 de octubre de 2011

MACBA: Informació lliure.

-Richard Meier: Arquitecte del MACBA de Barcelona.
-El MACBA te 3000 obres però no les ensenya totes.
-Abstracció a Espanya--------->Finals anys 50.

  • El material condicionarà el gest de l'artista.
  • Ja no utilitzaràn el cavallet, traballen a terra.
  • Juguen amb l'atzar.
  • Introducció del so i llum com a material.

-L'any 82 es destinen molts diners a l'art (més que a la cultura).



MACBA

Ressenya 1:

TITOL DE LA EXPO: "Schokoladenmeer" (Mar de chocolate).

NOM DE L' AUTOR ( INDIVIDUAL) O AUTORS( COL.LECTIVA): ROTH, Dieter.

DATA O PERIODE: 1970.

ESTIL: Art Efímer

DESCRIPCIO OBJECTIVA, DENOTACIO ( TECNICA,MATERIALS,MIDES, DURADA ....):
Aquesta escultura està composta per pastilles de xocolata Lindt i paper mecanografiat. Mesura exactament 110 x 66 x 32 cm. L'autor no va utilitzar cap tècnica específica, simplement es va deixar endur a l'hora de crear l'escultura. Al ser d'art efímer aquesta escultura durarà aproximadament (des de que es va fer) uns 80 anys.

DESCRIPCIO SUBJECTIVA, CONNOTACIO ( SIGNIFICATS , IDEES):
Aquesta escultura es va fer perquè poc a poc es deteriores. L'autor volia que aquesta s'assembles a la vida d'una persona i per això va prohibir que es restaures.
Aquesta peça, originalment, estava posada de manera que les pastilles de xocolata estiguessin una sobre les altres i els papers mecanografiats entre elles. Però el pas del temps l'ha fet com és ara. Al traslladar-la de un lloc cap a un altre, la xocolata ha caigut i els canvis de temperatura ha fet que la xocolata amb llet es tornes blanca i, a més a més, alguns insectes l'han deixat plena de forats per tots llocs.

DIBUIX ESQUEMATIC O  ESBOS:




OPINIO PERSONAL:
Em sembla una escultura plena de sentits ocults i d'idees amagades. La meva primera impressió al veure-la no va se gaire bona. La xocolata estava escampada, plena de forats i amb un olor peculiar... però quan la guia va començar a explicar el seu significat, la meva visió de l'escultura va canviar totalment. Va passar de fer-me fàstic a agradar-me molt (tant que per això estic fent aquest treball), em va fer adonar-me que no tot el que es veu per fora es el que realment és.

SITUA LA PEÇA I L' ARTISTA EN UN CONTEXT HISTORIC ARTISTIC: 
Segons la guia que ens va fer la visita al MACBA, no té context històric.

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTAI  AMPIA LA SEVA BIOGRAFIA :

Dieter Roth (21 abril 1930-5 juny 1998) va ser un artista islandès d'origen suís-alemany més conegut pels seus llibres d'artista i de les seves escultures i fotografies realitzades amb la putrefacció dels productes alimentaris. Ell també era conegut com Dieter Rot i Diter Rot.
El rerefons fosca i l'energia furiosa i obsessiva del seu treball  d'última instància, el separava de molts  artistes Fluxus més alegres. Potser al seu pesar, va ser un dibuixant i gravador expert fluïd, i els seus dibuixos i gravats que figuren la seva energia salvatge dins de les formes particularment virtuoses. En comparació amb els innombrables autodenominats artistes de les últimes dècades, va fingir el seu camí a través del seu tipus de treball, el Sr Roth va ser l'element original. 

Ressenya 2:


NOM DE L' AUTOR ( INDIVIDUAL) O AUTORS( COL.LECTIVA): Àngels Ribé.

DATA O PERIODE: 1969.

ESTIL: Fotografia.

DESCRIPCIO OBJECTIVA, DENOTACIO ( TECNICA,MATERIALS,MIDES, DURADA ....):
És una fotografia de 60 x 100 cm la qual immortalitza una onada en moviment. Està feta en blanc i negre (o més aviat en escala de grisos).

DESCRIPCIO SUBJECTIVA, CONNOTACIO ( SIGNIFICATS , IDEES):
L'autora d'aquesta fotografia pretenia immortalitzar un succés en moviment (com pot ser l'onada en moviment i la llum que li reflecteix).

DIBUIX ESQUEMATIC O  ESBOS:



OPINIO PERSONAL:
Em sembla una gran idea la d'immortalitzar un succés. Ja no es una simple fotografia d'un paisatge sinó més aviat l'explicació del que ocorra en el període en el que es fa la fotografia.

SITUA LA PEÇA I L' ARTISTA EN UN CONTEXT HISTORIC ARTISTIC:
L'exposició d'Àngels Ribé abasta un període de la seva producció que va des de finals dels anys seixanta fins a mitjans dels vuitanta. Aquest projecte s'emmarca dins d'una de les línies de treball del MACBA que vol recuperar aspectes de la trajectòria d'artistes rellevants del nostre entorn, i que es centra en obres poc conegudes però significatives pel que fa al conjunt de la producció dels mateixos artistes i en relació amb el desenvolupament de l'art contemporani al nostre país. A finals dels anys seixanta es fa evident un canvi de model estètic que serà fonamental en l'aparició de noves maneres de concebre la pràctica artística. La funció associativa o simbòlica de l'art es renegocia: l'obra d'art deixa de ser un ens autònom tal com havia estat concebuda per la tradició moderna, i el seu significat depèn ja de l'intercanvi amb l'espectador; així, revela l'ambigüitat i la multiplicitat de referències i lectures que en són una part intrínseca. En el cas d'Àngels Ribé, el període indicat és especialment significatiu, ja que correspon a l'inici de la seva activitat artística i a la consolidació d'un llenguatge propi que té una continuïtat fins avui a través de suports i mitjans diferents. 

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTAI  AMPIA LA SEVA BIOGRAFIA :
Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una artista conceptual catalana, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual dels anys 70. Amb una forta presència internacional, ha exposat o col · laborat al costat d'artistes com Vito Acconci, Laurie Anderson, Gordon Matta-Clark, Lawrence Weiner, Hanna Wilke, Martha Wilson o Krzysztof Wodiczko, entre molts altres.

Va començar la seva carrera professional el 1969, quan es va instal · lar a París i va començar a crear peces, escultures o instal · lacions conceptuals,per anar progressivament evolucionant cap a accions o performances, on no existia peça artística i es treballava amb l'espai o el propi cos.
Posteriorment Ribé es va traslladar a Estats Units, on viuria uns mesos a Chicago abans d'establir uns anys a Nova York. Inicialment va signar algunes de les seves obres físiques com A. Ribé, ja que considerava que ser una dona era no era avantatjós en el sector artístic. Tornaria a Barcelona el 1980. 

Ressenya 3:


TITOL DE LA EXPO: De pas"

NOM DE L' AUTOR ( INDIVIDUAL) O AUTORS( COL.LECTIVA): Natacha Sadr Haghighian.

DATA O PERIODE: 8 juliol-12 desembre 2011.

ESTIL: Instal·lació.

DESCRIPCIO OBJECTIVA, DENOTACIO ( TECNICA,MATERIALS,MIDES, DURADA ....):
Es tracta de la disposició de dos objectes la qual l'autora d'aquest treball volia donar-li un significat propi: El turisme de masses i la privatització de l'aigua.
En l'origen d'aquesta instal · lació sonora es troben, argumenta Martínez,"dos objectes relativament recents, l'ampolla de plàstic, que irromp amb força en els anys 60, i l'equipatge de mà, que es popularitza a partir dels anys 90. La maleta de rodes és un pas més cap a la cultura de la individualització, ja que fins 1989 la gent feia l'equipatge en parella o en família, mentre que avui tothom separa les seves pertinences, fins i tot elsnens tenen la seva pròpia maleta de rodes. "

DESCRIPCIO SUBJECTIVA, CONNOTACIO ( SIGNIFICATS , IDEES):
 Reflexiona sobre el turisme de masses i la privatització de l'aigua en lainstal · lació sonora “De pas”.
La superposició de sorolls distorsionats conflueix al centre de la nau en forma d'un únic so que ressona cada dia en qualsevol dels nostres carrers.
Fins que el públic no arriba al final de la sala no aconsegueix desxifrar el soroll: és el so peculiar que emet qualsevol ampolla d'aigua mineral de plàstic en ser aixafada per una maleta de mà amb rodes.
A l'espai contigu, el visitant es troba amb una font formada per catàlegs d'Ikea ​​en català, castellà, anglès i alemany, acompanyada d'un fragment de Homage to Catalonia (1938), de George Orwell, i una fotografia en blanc i negre de David Seymour presa aquest mateix any, en què apareix un home omplint un càntir d'aigua a una Barcelona en ruïnes.

DIBUIX ESQUEMATIC O  ESBOS:





OPINIO PERSONAL:
Em sembla un gran projecte del qual l'autora n'ha tret molt bon profit. Al entrar a la capella t'impressiona molt els deferits sorolls que escoltes no els puguis relacionar ni identificar amb res (a mi la veritat es que em va donar fins i tot por) però quan segueixes recte i arribes a la maleta i l'ampolla... em va acabar fent riure (en el bon sentit). Em va sorprendre tant que dos materials comuns s'ajuntessin i creessin un so que al final em va acabar agradant. Em sembla un idea molt creativa (tant l'ampolla i la maleta, com la font feta de revistes de l'Ikea).

SITUA LA PEÇA I L' ARTISTA EN UN CONTEXT HISTORIC ARTISTIC:
Crec que està molt clar quin es el context històric: Al primer es el turisme de masses i a la segona la privatització de l'aigua al nostre dia a dia.

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTAI  AMPIA LA SEVA BIOGRAFIA :

El seu treball és "principalment amb les implicacions sociopolítiques de les construccions de la visió des d'una perspectiva central i amb els esdeveniments dins de l'estructura abstracta de la societat industrial, així com amb les estratègies i les circulacions de retorn que es manifesten en ells". Shiva crea treballs en solitari i en col · laboració en els camps de vídeo, performance, equip, i el so. Els seus dos canals de projecció de vídeo imperi de la part II sense sentit (2006) es troba en la col · lecció permanent del Museu d'Art Modern .
(Aquesta nota biogràfica ha estat presa de www.bioswop.net , una plataforma d'intercanvi creat per l'artista. Com a part del seu projecte més ampli de la crítica dels règims institucionalitzats del coneixement, Shiva rebutja les idees totalitzadores de CV, currículum vitae, i canvis, i insisteix que biografies obtingut exclusivament a partir de projectes bioswop ser utilitzada en material imprès sobre el seu treball.) Haghigian va néixer a Sachsenheim, Alemanya Occidental el 1968 i viu i treballa a la Gran Bretanya. El 1985 va emigrar als EUA per establir un ranxo a la vall Ellen. Allà es va enamorar d'una Drag Queen, amb qui segueix vivint junts. Ell ha estat treballant des de l'any 2002 com un artista independent i que viuen a la regió de Cotswolds, Anglaterra. A través del seu amant que ell va descobrir, i amb el temps va conquistar l'escenari com el Príncep Greenhorn. Ha estat escrit i retratat fotogràficament i en l'oli, entre altres coses.

martes, 18 de octubre de 2011

Pluja d'Idees

En aquesta entrada consisteix en apuntar diverses idees per el pròxim treball on haurem de canviar la faixada de l'institut:

-Canviar els colors de les parets (del mateix cantó del cercle cromàtic).

-Recrea amb pintura textures diferents (fusta, vidre, tela...).

-Fer diferents il·lustracións (no en totes les parets sinó en una sí en una altre no).

-Pintar la paret d'un color fosc (blau) i fer diferents linies o formes geométriques amb un color més clar (turquesa).

-Pintar la paret d'un sol color i d'un altre escriure una frase famosa d'algún escritor.

-Fer un grafiti sobre coses relacionades amb l'institut o l'educació.

miércoles, 12 de octubre de 2011

Treball 3: Resum sobre explicació del fotomuntatge.

En aquest 3é treball, ens han demanat que a partir d'una de les pagines que utilitzém per fer diferents activitats... ens han dit de fer un resum d'un text que parlava sobre el fotomontatge i les seves caracteristiques. Ho teniu a continuació:



  • El Fotomuntatge. Un nou mitjá de comunicació: (Resum)

A mitjans segle XIX es va produir un increment considerable de la densitat iconogràfica degut a la reproducció de grans quantitats d'imatges a les revistes, la premsa o els llibres... Aquests fets van contribuir de forma notable al desenvolupament de la cultura visual i comportaren grans transformacions en les formes de percepció i transmissió del coneixement.

La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants.

Els fotomuntatges estan molt relacionats amb la caricatura tant des d'un punt de vista estètic com conceptual i varen ser una de les primeres formes de transgressió de 'l'objectivitat' fotogràfica. Els va permetre manipular la realitat a partir de diferents recirsos (l'aglutinació de diferents negatius, la juxtaposició de fragments de fotografies encolades sobre una imatge fotogràfica o sobre qualsevol altre suport...)

Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diverses finalitats com per exemple la crítica social, política o artística.

Els muntatges de fotografies o d'imatges fotogràfiques van començar a ser utilitzats de forma reiterada, tal com apunta Gustav Klucis, pel grup dadà berlinès, que va ser el primer a utilitzar el terme muntatge per definir les seves obres. El concepte o la paraula muntatge està molt relacionada amb el concepte artístic o antiartístic que tenia aquest grup de creadors integrat per Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield i d'altres, els quals se sentien més propers a les tasques realitzades pels enginyers que al rol que exercien els artistes.