Turbine Generation.

Link de la meva entrada a la tate modern: http://turbinegeneration.tate.org.uk/image/house-tranquility

Valoració personal de la casa ideal: The House of Tranquility.

Com ja vaig dir a la meva presentació aquest treball va començar i acabar de forma diferent. Fins hi tot, al transcurs del seu desenvolupament, hem van vindre idees noves que vaig introduir encara que hagués de canviar algunes coses.

Vaig començar pensant en on m'agradaria viure i vaig decidir que Londres, amb una casa d'època mig de fusta mig de maó però com aquestes cases ja estaven inventades i no eren gents innovadores ho vaig deixar córrer per passar a una altre cosa. Em vaig decantar més per un lloc tranquil i pacific que no estigues ni a plena ciutat però tampoc incomunicat. Finalment se'm va ocorre de basar-me en una illa de Hawai, on les cases estan sobre el mar.

Després de situar la casa amb el seu clima i tot, vaig passar a la seva formació que em va costar, perquè tenia tantes idees que no parava de canviar coses i no ho acabava de deixar clar. Així que vaig unir tantes idees com vaig poder hi hem va quedar una casa sobre el mar amb tres plantes. La principal, la sota l'aigua i la cúpula (barrejant totes les idees que giraven en torn a cel, mar i terra). A l'hora d'escollir un material per recrear la seva formació al principi vaig utilitzar la tinta com recomanaven el professors, però com no em va agradar com va quedar vaig passar a l'aquarel·la que deixava molt més per admirar (a part, també, vaig fer una maqueta amb cartolina de la planta 1 i 2 per denotar els material exteriors que inclourien les parets, finestres, portes...). La distribució interior com exterior las vaig fer tal i com a mi m'agradaven, és a dir, que no i vaig tindre gaire inconvenient.

Finalment, com a projecte final, no em va costar gaire de decidir que volia fer. Un petit conte amb còmic/il·lustració final i portada que vaig desenvolupar amb gaire facilitat. Al principi ho vaig deixar massa simple i no em va acabar agradant, així que vaig comprar més cartolina, uns separadors, cola... i vaig fer una tapa amb sinopsis incloent, a més a més, les aquarel·les que vaig fer per a la casa ideal.

Conclusió: Encara que al principi anés de puntetes i em costés trobar el punt de partida per desenvolupar el treball, al final em vaig deixar anar per construir la casa dels meus somnis i amb aquesta excusa, vaig desenvolupar amb gracia un petit conte de tema psicològic (cosa que mai havia provat a fer).

Ressenyes de la sortida a la fundació Miró.

Ressenye 1

Títol: Músiques del cos.

Músics: C. Montier (utilització d' objectes + veu) i David Almazo (guitarra i taula de mescles).

1r Part: Interaccionen amb diferents instruments (guitarra, percussió de fons, panell de mescles, batera, pandereta...) gravant-los per que sonin tots junts amb la fi de que soni com a una cançó. Utilitzen també un vídeo on les imatges reaccionen amb els instruments que sonen. A vegades improvisen amb cinta adhesiva, un ratllador de formatge, un raspall... Comencen a interaccionar amb el cos i objectes quotidians.

2n Part: En Montier comença a cantar una cançó amb teclat (“Ordinary Pain”) però de broma l'Almazo, amb l'ajuda d'uns programes (l'ableton live i el max) a contorsionat la seva veu i el so del teclat per que pugi, baixi, soni mes o menys agut...

Poc després també han utilitzat una base de sons electrònics i han encès una càmera on es podia visualitzar des de la pantalla gran, han fet sortir a tres companys i els han fet ballar al so de la música.

3r Part: Amb la càmera s'ha gravat i interactuat amb el públic per convinar cada un dels son que ens feien fer.

-Conclusió: Tot pot sonar.

-Informació extra: Utilitzen els comandaments i la càmera de la xbox.

Ressenye 2

Títol de la expo: Natura morta del sabatot (En francès: Nature morte au vieux soulier).

Nom de l'autor: Joan Miró.

Data o període: El 24 de gener i el 29 de maig de 1937.

Estil: Surrealista.

Descripció objectiva, denotació ( TECNICA, MATERIALS, MIDES, DURADA ....): Destaca l'ús del color, que s'allunya de la representació realista. L'incendi de colors destrueix i recompon els objectes. Una il·luminació dura sembla venir del davant de la tela, però els seu focus és imprecís o més aviat mòbil i bellugadís com les flames d'un incendi. D'aquesta manera, l'incendi que circularia davant la tela, projectant la seva llum i les seves ombres sobre el quadre, propagant les seves flames als objectes de la natura morta, aquest incendi no tindria altre focus que l'ull del pintor, o el de l'espectador.

Descripció subjectiva, connotació ( SIGNIFICATS , IDEES): El quadre presenta els elements més banals per formar una natura morta: en una taula, una ampolla, una forquilla clavada en una poma, un rosegó de pa i un sabatot. Aquests elements, deliberadament humils i simbòlics, es mostren dins una visió apocalíptica, un paisatge alterat, estripat, en flames, transposició a la pintura d'un món embogit o d'una Espanya martiritzada.

En aquesta obra Miró aconsegueix una relació entre la sabata i la resta dels elements col·locats damunt la taula, l'ampolla, una poma amb una forquilla clavada, i un rosegó de pa. En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una màxima agressivitat ja que són tons àcids i violents. La pintura en aquest quadre no és plana com en obres anteriors sinó que perfila i dóna dimensió a les formes dels objectes.

Dibuix esquemàtic o esbós:

Opinió personal: He escollit aquesta obra de Joan Miró perquè a sigut la que més m'ha expressat, no pas con la resta d'obres exposades, ja que, només hi veia línies i cossos de dones deformes que no m'atreien/deien gents. Els colors de la pintura han sigut la causa de que m'apropes a mirar, ja que son molt vistosos. La composició dels objectes també em van agradar molt, deia molt de l'autor.

Context històric artístic: Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola Miró estava passant una temporada a la seva masia de Mont-Roig del Camp. Miró va marxar a França. El 16 de desembre de 1936 va arribar a París amb la seva esposa Pilar i la petita Maria Dolors. Van viure en un espai vital molt reduït i amb absència total d'un lloc on treballar. En aquella època Miró no podia fer res més que recollir idees i anotar-les als seus carnets. Per exercitar-se en el dibuix, Miró, tal i com ja havia fet l'any 1920 quan arribà a París, es va apuntar a classe de l'acadèmia de la Grande Chaumière.

El pintor,encara sense taller ni apartament, va començar a treballar a l'entressol de la galeria Pierre, i va trigar cinc mesos, de gener a maig de 1937, en produïr un dels quadres més estranys i més importants de la seva obra, La natura morta del sabatot, una pintura a l'oli on va expressar la seva angúnia per la situació espanyola. L'obra de Miró plasma fins a quin punt comparteix la prova que travessa el seu país i quin partit pren. L'artista preveu, anuncia i pinta amb molt detall l'escalada del mal, la invasió dels monstres, la regressió metamòrfica de la figura humana.

Biografia de l'artista: Joan Miró i Ferrà  va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893 i morir a Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983. Era un  pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. En la seva obra va reflectir el seu interès en el subconscient, en el "infantil" i al seu país. Al principi va mostrar fortes influències  fauves, cubistes i expressionistes,passant a una pintura plana amb cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadre “La Masia” de l'any 1920. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada de 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, en les seves pròpies paraules de "matar-los, assassinar-los o violar-los", per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar a les seves exigències i a la seva estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistes.
Un dels seus grans projectes va ser la creació el 1975, de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, i amb un gran fons d'obres donades per l'autor. Altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca, el Museu Reina Sofia de Madrid, el Centre Pompidou de París (Musée National d'Art Moderne) i el MOMA de Nova York.

Artistes audiovisuals i el Vídioart.

• Què és el vídioart? 

El Vídeo art és un moviment artístic, sorgit als Estats Units i Europa cap1963, vivint el seu apogeu en els anys seixanta i setanta, tot i que encara manté la seva vigència. Experimentar les diferents tendències de l'època, com fluxus, l'art conceptual, les performances o el minimalisme.
És una de les tendències artístiques que van sorgir al fil de la consolidació dels mitjans de comunicació de masses, i que pretenien explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiques d'aquests mitjans. S'usen mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. En ell s'utilitza informació de vídeo o àudio (no confondre amb la televisió o el cinema experimental). Una de les diferències entre el videoart i el cinema és que el videoart no necessàriament compleix amb les convencions del cinema, ja que pot no emprar actors o diàlegs, no tenir una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les 

pel · lícules com entreteniment .  

Gary Hill
Escultor de professió, Gary Hill va començar a utilitzar el vídeo al 1973 i, des de llavors, ha produït una important obra que inclou vídeo monocanal i videoinstal · lacions entre les quals es troben algunes de les peces més significatives en aquest camp. Hill és un artista contemporani on el seu treball explora la relació entre paraules i imatges electròniques-investigació que ha dominatl'art en vídeo durant l'última dècada-.
Les seves obres ofereixen forts pronunciaments sobre consideracions poètiques i filosòfiques. El treball de Hill es caracteritza pel seu rigor experimental, precisió conceptual i pels seus enginyosos girs de descobriment. 

• L'obra d'aquest artista "imagenes de luz", ha estat també objecte d'exposicions individuals iretrospectives dutes a terme a The American Center, París, en el MuseuWhitney d'Art Americà, Nova York, en la Segona Setmana Internacional de Vídeo, St Gervais, Ginebra, en el Museu d'Art Modern de Villenueve d'Ascq, França, i al Museu d'Art Modern de Nova York. 
  
  
  
  
  
  
  
  

Stan Douglas

Stan Douglas és un dels grans fotògrafs actuals amb obres en els principalsmuseus del món. Educat al Emily Carr College of Art de Vancouver, ciutat on va néixer i resideix, Douglas va començar a exposar els seus treballs fora del seu país finals dels anys vuitanta. Des de llavors ha realitzat nombrosesexposicions individuals en museus i centres d'art contemporani (Basilea, Berlín, Chicago, Ginebra, Hannover, Londres, Los Angeles, Madrid, NovaYork, París, Salzburg, Toronto, Vancouver ...), així com en alguns delsprincipals esdeveniments artístics recents, com les biennals de Xangai 2004,Sao Paulo 2002, Venècia 2001 o Istanbul 2001, així com la 11 Documenta deKassel 2001.  

• El treball que es presenta en aquesta ocasió, va ser realitzat a la ciutat deDetroit i els seus voltants a finals de la dècada dels noranta. Està compost per una sèrie de 31 fotografies en les que es mostren aspectes d'una ciutat en decadència, com edificis públics i privats abandonats, fàbriques en ruïnes obarris residencials devastats, imatges amb les quals Douglas compte la progressiva ruïna d'una ciutat que ha patit alguna cosa més que un procésexemplar de desindustrialització i emigració dels seus habitants: una mostrares esperançadora del possible futur de moltes altres ciutats.  

Mattew Barney

És un artista i realitzador de vídeos nord-americà. Dins de les seves obres hi ha la pentalogia del Cicle Cremaster.
Ha explorat la transcendència de les limitacions físiques en l'art multimediàticque comprèn pel · lícules, instal · lacions de vídeos, escultura, fotografia idibuix. En les seves primeres exhibicions presentar instal · lacionsesculturals que incloïen vídeos d'ell mateix interactuat amb diversos objectesi exercint proeses físiques com escalar el cielorraso suspès de cablesd'acer. Les instal · lacions de vídeos inclouen imatges que es contraposenen significat i que, amb interiors carregats de decorats complexos,motocicletes i actuacions en viu. En els seus treballs també reflecteix el seuinterès per l'anatomia representant éssers inexistents. 

• El 1994 Barney va començar a treballar en el seu cicle èpic Cremaster, un projecte fílmic dividit en cinc parts sense ordre especificat, el qual ésacompanyat d'escultures, fotografies i dibuixos interrelacionats.
  Un treball anterior a Cremaster va ser el vídeo Field Dressing el 1989, on jahavia bolcat el que més tard desenvoluparia en el seu treball actual.
  El conjunt de films estan integrats per una barreja d'autobiografia, història,mitologia i un univers molt íntim on les imatges i els símbols estaninterconnectats entre si. Barney també va participar activament en el desenvolupament de personatges tan variats com enigmàtics: un mag, HarryHoudini i un reconegut assassí: Gary Gilmore, entre d'altres.
  
  
  
  
  
  

Tacita Dean

-Tacita Dean (born 1965) in Canterbury, England. She's a visual artist.
From 1985-1988 she attended the Art School in Falmouth. She had a scholarship from the Greek government to the Supreme School of Fine Arts in Athens (1989 - 1990). In the period 1990 - 1992 she attended the SladeSchool of Fine Arts in London. In Itially trained as a painter, but later dedicated to video, for which work she is initially.


Dean’s interest in the cinematic also extends to her work in other media. The Russian Ending 2001 borrows its title from the early Danish cinema tradition of making two alternative endings for a film: one happy for the American market and one tragic for the Russian market. 


She uses a variety of mediaincluding drawing, photography and sound. She has also published several books; these issuses complement the visual work. Her most recent work does not include comments, but some of her texts are part of the video. She's one of theYoung British Artists.


The lattest Tacita Dean's work is a silent movie eleven minutes long, thatshe wanted to call "Film", which immerses the viewer in a series of "real life images" such as trees, waterfalls, fruits and buildings , which can be viewed in a vertical projection of large proportions in the turbine hall of Tate Modern in London.

Review: Serguéi Diáguilev.

Serguéi Diáguilev (was born in Sélischi-Russia on 1872-1929) was an entrepreneur, art director, critic of Russian art and openly homosexual. He was one of the key men in the renewal of the ballet during the twentieth century. He founded, in Paris (1909), the Ballets Russes, the company that brought together the best dancers and choreographers (Balanchine, Fokine, Karsavina, Massine, Nijinska, Nijinsky), painters (Bakst,Benois, Braque, Derain, Matisse, Picasso) and composers (Debussy, Falla, Prokofiev, Ravel, Satie, Strauss) at the time. The great success of the shows involved the discovery and confirmation of several young artists. One of them was Igor Stravinsky, whose collaboration with Diaghilev did create some of his great contemporary musical repertoire, such as The Firebird, Petrushka, The Rite of Spring and Pulcinella.  

Diaghilev made “The Sleeping Beauty” by Chaikovsky in London on 1921, although being popular with the public, was not a financial success. During his last years the Ballets Russes were seen as too intellectual and stylish.

He died in Venice on 1929 and he was buried on the island of San Michele. Three weeks later his brother Valentine was executed in the first Soviet concentration camp. 

Review Exihibition of Russian Ballet.

TITLE OF THE EXPO: Lydia Lopokova's dress that took on the role of Sylphide in "Les Silphides".

AUTHOR'S NAME: Based on a design by Benois (1870-1960).

DATE OR PERIOD: 1909-1920.

ESTYLE: Classic ballet dress.

OBJECTIVE DESCRIPTION: 

It's made with silk, cotton, tarlatana and metal structure for the wings. It's a romantic tutu with its accessories and was transformed in the course of decades to reflect the contemporany fashions . These double wings indicate that the dress is an early or primary version. Lopokova danced the first performance with this dress of the work presented by the Russian ballet in Madrid on 1916.

SUBJECTIV DESCRIPTION AND PERSONAL OPINION: 

Although I think this dress's design is very simple (I guess it is because the dancers could move better) I think it's fabulous too because I like so much the mitologi like ninphs, fairies, elves...

The ballet "Les Sylphides" hasn't got plot and only it's about a lot of sylphs and a poet dancing a choreography prepared for the occasion by Mijaíl Fokin.

I don't know why but for some reason this ballet reminds my "A Midsummer Night´s Dream" of Shakespeare although this play has got more content. 

DRAWING OR SKETCH: