Ressenyes de la sortida a la fundació Miró.

Ressenye 1

Títol: Músiques del cos.

Músics: C. Montier (utilització d' objectes + veu) i David Almazo (guitarra i taula de mescles).

1r Part: Interaccionen amb diferents instruments (guitarra, percussió de fons, panell de mescles, batera, pandereta...) gravant-los per que sonin tots junts amb la fi de que soni com a una cançó. Utilitzen també un vídeo on les imatges reaccionen amb els instruments que sonen. A vegades improvisen amb cinta adhesiva, un ratllador de formatge, un raspall... Comencen a interaccionar amb el cos i objectes quotidians.

2n Part: En Montier comença a cantar una cançó amb teclat (“Ordinary Pain”) però de broma l'Almazo, amb l'ajuda d'uns programes (l'ableton live i el max) a contorsionat la seva veu i el so del teclat per que pugi, baixi, soni mes o menys agut...

Poc després també han utilitzat una base de sons electrònics i han encès una càmera on es podia visualitzar des de la pantalla gran, han fet sortir a tres companys i els han fet ballar al so de la música.

3r Part: Amb la càmera s'ha gravat i interactuat amb el públic per convinar cada un dels son que ens feien fer.

-Conclusió: Tot pot sonar.

-Informació extra: Utilitzen els comandaments i la càmera de la xbox.

Ressenye 2

Títol de la expo: Natura morta del sabatot (En francès: Nature morte au vieux soulier).

Nom de l'autor: Joan Miró.

Data o període: El 24 de gener i el 29 de maig de 1937.

Estil: Surrealista.

Descripció objectiva, denotació ( TECNICA, MATERIALS, MIDES, DURADA ....): Destaca l'ús del color, que s'allunya de la representació realista. L'incendi de colors destrueix i recompon els objectes. Una il·luminació dura sembla venir del davant de la tela, però els seu focus és imprecís o més aviat mòbil i bellugadís com les flames d'un incendi. D'aquesta manera, l'incendi que circularia davant la tela, projectant la seva llum i les seves ombres sobre el quadre, propagant les seves flames als objectes de la natura morta, aquest incendi no tindria altre focus que l'ull del pintor, o el de l'espectador.

Descripció subjectiva, connotació ( SIGNIFICATS , IDEES): El quadre presenta els elements més banals per formar una natura morta: en una taula, una ampolla, una forquilla clavada en una poma, un rosegó de pa i un sabatot. Aquests elements, deliberadament humils i simbòlics, es mostren dins una visió apocalíptica, un paisatge alterat, estripat, en flames, transposició a la pintura d'un món embogit o d'una Espanya martiritzada.

En aquesta obra Miró aconsegueix una relació entre la sabata i la resta dels elements col·locats damunt la taula, l'ampolla, una poma amb una forquilla clavada, i un rosegó de pa. En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una màxima agressivitat ja que són tons àcids i violents. La pintura en aquest quadre no és plana com en obres anteriors sinó que perfila i dóna dimensió a les formes dels objectes.

Dibuix esquemàtic o esbós:

Opinió personal: He escollit aquesta obra de Joan Miró perquè a sigut la que més m'ha expressat, no pas con la resta d'obres exposades, ja que, només hi veia línies i cossos de dones deformes que no m'atreien/deien gents. Els colors de la pintura han sigut la causa de que m'apropes a mirar, ja que son molt vistosos. La composició dels objectes també em van agradar molt, deia molt de l'autor.

Context històric artístic: Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola Miró estava passant una temporada a la seva masia de Mont-Roig del Camp. Miró va marxar a França. El 16 de desembre de 1936 va arribar a París amb la seva esposa Pilar i la petita Maria Dolors. Van viure en un espai vital molt reduït i amb absència total d'un lloc on treballar. En aquella època Miró no podia fer res més que recollir idees i anotar-les als seus carnets. Per exercitar-se en el dibuix, Miró, tal i com ja havia fet l'any 1920 quan arribà a París, es va apuntar a classe de l'acadèmia de la Grande Chaumière.

El pintor,encara sense taller ni apartament, va començar a treballar a l'entressol de la galeria Pierre, i va trigar cinc mesos, de gener a maig de 1937, en produïr un dels quadres més estranys i més importants de la seva obra, La natura morta del sabatot, una pintura a l'oli on va expressar la seva angúnia per la situació espanyola. L'obra de Miró plasma fins a quin punt comparteix la prova que travessa el seu país i quin partit pren. L'artista preveu, anuncia i pinta amb molt detall l'escalada del mal, la invasió dels monstres, la regressió metamòrfica de la figura humana.

Biografia de l'artista: Joan Miró i Ferrà  va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893 i morir a Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983. Era un  pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. En la seva obra va reflectir el seu interès en el subconscient, en el "infantil" i al seu país. Al principi va mostrar fortes influències  fauves, cubistes i expressionistes,passant a una pintura plana amb cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadre “La Masia” de l'any 1920. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada de 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, en les seves pròpies paraules de "matar-los, assassinar-los o violar-los", per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar a les seves exigències i a la seva estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistes.
Un dels seus grans projectes va ser la creació el 1975, de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, i amb un gran fons d'obres donades per l'autor. Altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca, el Museu Reina Sofia de Madrid, el Centre Pompidou de París (Musée National d'Art Moderne) i el MOMA de Nova York.