- El Fotomuntatge. Un nou mitjá de comunicació: (Resum)
A mitjans segle XIX es va produir un increment considerable de la densitat iconogràfica degut a la reproducció de grans quantitats d'imatges a les revistes, la premsa o els llibres... Aquests fets van contribuir de forma notable al desenvolupament de la cultura visual i comportaren grans transformacions en les formes de percepció i transmissió del coneixement.
La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants.
La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants.
Els fotomuntatges estan molt relacionats amb la caricatura tant des d'un punt de vista estètic com conceptual i varen ser una de les primeres formes de transgressió de 'l'objectivitat' fotogràfica. Els va permetre manipular la realitat a partir de diferents recirsos (l'aglutinació de diferents negatius, la juxtaposició de fragments de fotografies encolades sobre una imatge fotogràfica o sobre qualsevol altre suport...)
Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diverses finalitats com per exemple la crítica social, política o artística.
Els muntatges de fotografies o d'imatges fotogràfiques van començar a ser utilitzats de forma reiterada, tal com apunta Gustav Klucis, pel grup dadà berlinès, que va ser el primer a utilitzar el terme muntatge per definir les seves obres. El concepte o la paraula muntatge està molt relacionada amb el concepte artístic o antiartístic que tenia aquest grup de creadors integrat per Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield i d'altres, els quals se sentien més propers a les tasques realitzades pels enginyers que al rol que exercien els artistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario